EN UN ALTRE MOMENT

Es despertarà com sempre que beu massa, amb la boca pastosa, mal de cap i una mica d’aquella amnèsia transitòria de la qual es recuperarà a mida que passa el dia. Hi haurà coses però, que no recordarà mai.
Avui com molts altres dies es despertarà en una casa que no és la seva, en un llit que no és el seu i possiblement al costat d’un desconegut. No obstant aquest home ja és fora del llit. Ha baixat a l’obrador que hi ha al pis de sota.

A trenc d’alba sempre hi ha tràfec a l’obrador. Els minuts estan contats. En Carles treballa sol, i ha de ser molt meticulós en els horaris. Treballa de nit perquè els seus clients tinguin pa de bon matí. Avui però a l’obrador a part de la fressa habitual es respira quelcom diferent.
En Carles que és un home poc acostumat als canvis, que li agrada la monotonia i la seguretat del que està previst, avui el seu món ha patit un sotrac. Fa pocs anys que és el propietari del forn de pa, tanmateix, ja ha perdut la il·lusió que el va fer comprar el forn a l'antic propietari. Treballa per poder subsistir i cada dia se li fa més difícil baixar a l’obrador.

Enfarinades les mans estira la massa damunt el taulell. El pensament el té lluny. Recorda la nit passada. Recorda l’instant en què la va veure després de tants anys. Recorda el salt que li va fet l’estómac.

Anit la va trobar encisadora, la noia més guapa de la festa. No entén com no s'hi havia fixat abans. Van estar parlant tota la nit, es van explicar la vida. Després d’unes copes ella li va confessar que havia estat enamorada d’ell en un altre temps. Ara bé, ell mai li havia dit gaire més que un hola. Després van decidir seguir parlant en el seu cotxe i finalment van acabat fent la última copa al pis d’en Carles. Un cop envoltats de la intimitat de l’estança no va poder resistir la temptació de besar-li els llavis, després tot va ser tant precipitat que li costa recordar.

Sap que la dona que ara dorm al seu llit és la que sempre ha estat esperant. Ja la imagina darrera el taulell del forn de pa, amb el davantal i el cabell recollit a la nuca.
Ell a l’obrador, donant forma a les barres de pa. Una nena, no! Un nen enfarinat fins als cabells jugant a ser forner. Li posaran Carles, com ell i com abans s’havia dit l’avi.
Més tard pujarà al pis de dalt, amb unes magdalenes acabades de fer. Les dura perquè la Maria esmorzi. Abans la ha deixat al llit, el llençol sols li cobria la part inferior del cos i els cabells li cobrien mitja cara. Sí, en aquell moment ha sabut que ella era la dona que necessitava, que esperava. En aquell moment l' ha començat a estimar.

Al despuntar el dia, entra pel finestral una agradable claror, calenta, que desperta la Maria. El primer que veu són aquests llençols foscos que ressalten la seva pell blanca, després s’adona que està sola. S’alça del llit i recull la roba del terra. Es vesteix. Podria marxar sense fer soroll. Ho fa sempre. Tanmateix alguna cosa la reté. Mig recorda la nit passada. Nota una buidor quasi física que li omple l’estómac. Li venen ganes de plorar. Recorda que ha passat la nit amb en Carles. Sí, a la nit era feliç, estava amb l’home que sempre havia estimat. Aquell home idealitzat que creia únic. L’home del qual deia que només s’havia enamorat. Avui en canvi després de passar la nit amb ell sap que ja no l’estima. El seu cor li ha jugat una mala passada. Per això plora. Li agradaria haver notat aquelles papallones a l’estómac, que el seu cor hagués vibrat. Però no sap per quin motiu aquest ha seguit inalterable.
Les seves vides s’han anat creuant en moments inoportuns. Qui sap, potser en un altre moment es tornaran a creuar. Potser aquell serà el moment, serà l’oportú, avui no.
Agafa la bossa. Farà com sempre, no deixarà cap nota, cap telèfon.

En un petit descans en Carles puja al pis. Porta una safata amb unes magdalenes calentes, una tassa de xocolata desfeta i un gran somriure. Quan entra al dormitori, és buit. No hi ha rastre de la Maria. Deixa la safata damunt del llit i mira pel finestral. La veu caminar de pressa per la vorera. No es gira en cap moment.
Torna a baixar a l’obrador. Al final, avui és un diumenge com tots els altres.
© MARIA